L'esdeveniment l’ha coordinat el poeta Antonio García Villarán, conegut agitador cultural i editor de Sevilla molt unit al moviment de la poesia de l'absurd i la performance de la present dècada, que aclareix immediatament que “el festival no ret homenatge a cap etiqueta”.




Sevilla ha estat bressol històric de molts poetes de llengua hispana i en els cercles de joves escriptors es parla molt en els últims temps de la “revolta del sud”. García Villarán concreta que la intenció primordial és que “hi ha d’haver un festival de poesia a Sevilla”, la qual cosa acabaria amb el llast que ha viscut la ciutat durant 15 anys després de l'Exposició Universal de 1992. Tornen els joves, tornen les noves iniciatives i acompanyen les ajudes públiques i privades per a tornar a sembrar el caos de poesia. L'objectiu concret, en paraules dels seus promotors és “treure la poesia de la taula i el flexo del saló dels poetes”. Per aquest motiu el programa d'aquest I Festival de Perfopoesia adopta tota classe d'actes repartits per la ciutat. Durant aquest festival internacional es repartiran bosses de plàstic amb cendres de versos de poetes del passat, diverses grues recorreran la ciutat amb poetes recitant poemes des de les altures amb l'ajuda de megàfons, es presentaran llibres i noves revistes literàries, hi haurà un cicle de conferències, recitals i una de les poetes recorrerà els carrers del centre amb un vestit fet d'ampolles de plàstic amb poemes dintre que la gent del carrer li haurà de treure ampolla a ampolla.

El concepte de Perfopoesia està tenient tant d’èxit, remata García Villarán, “que fins i tot els conferenciants ens estan anunciant que les seves ponències seran perfoconferències”. I fins aquí us podem avançar; la resta és una sorpresa reservada al públic.

Per tenir més informació, fes clic aquí.