<img title="Thomas Nispola, una veu creixent en el panorama europeu de la poesia (Foto, Anna Castellari)" alt="Thomas Nispola, una veu creixent en el panorama europeu de la poesia (Foto, Anna Castellari)" src="http://poetry.cafebabel.com/public/poetry/2314886991_f0b570be32_m.jpg" align="left" />Thomas Nispola encara conserva la mirada irreverent dels joves poetes. Periodista tolosà, redactor de <a href="http://www.radici-press.net/%20onclick=" window.open(this.href,?_blank?);="" return="" false;?="">Radici</a>, una revista multilingüe de cultura i actualitat italianes i també de difusió francesa, sap mantenir els ulls ben oberts al món: a través dels seus tallants versos ens ofereix una visió desarraigada de la societat actual. Bebent de les tradicions culturals francesa, anglesa i espanyola; una mescla europea concretada durant el <a href="http://poetry.cafebabel.com/it/post/2008/01/06/Terzo-Trieste-Poetry-Slam%20onclick=" window.open(this.href,?_blank?);="" return="" false;?="">Festival Trieste Poetry Slam</a> de 2007. Les seves imatges surrealistes trepanen la ment del lector com les imatges de Buñuel en el seu <em>Perro andaluz</em>. El seu <em>nevermore</em> conecta amb les al•literacions d’Edgar Allan Poe i Paul Verlaine. Unes vegades irònic, unes altres angoixant, torna a despertar en l’home modern l’angoixa existencial amb el so metàl•lic i discordant de molts dels seus versos, reconstituent, potser, el rol concret del poeta, enganyosament considerat al marge de la societat. <br /><br /><br /><br /><br /><br />Publiquem aquí dos dels seus poemes declamats durant el Trieste Poetry Slam. <br /><br /><strong>Hi ha una altra persona sobre el meu ull</strong><br />Hi ha una altra persona devant del meu cap<br /><br />Ho he dit<br />Ho he dit perquè es sàpiga<br />Ho he dit per a que no es faci com si res<br /><br />Hi ha una altra persona sobre el meu ull <br />Hi ha una altra persona devant del meu cap <br /><br />En principi, no estic per a ningú<br />En el meu ideal, ningú està aquí per a mi<br /><br />En el meu ideal, recorro les senderes d’una muntanya seca<br />I el meu gos és fill de Mèxic<br /> <dd> <br /></dd><dd>que pari les tortugues-fonts de la pedra<br />En el meu ideal, sóc el sard qui s’ajup una mica cap a la terra<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd>i l’apunyala <br />El sard que es serveix amb els llavis closos<br />Perquè sap que no es parla amb la terra<br />Però tampoc amb els homes<br /><br />En el meu ideal, el temps es converteix en el d’una arrel<br />El temps es converteix en el d’una arrel que entra dins d’una aigua que entra dins d’un home<br />I busca l’intrús<br />Perquè coneix les xarxes tàcites que lliguen les entranyes a l’ànima i el fetge a la paraula<br /> </dd><dd>Arrel Busca<br />El meu ideal, sóc jo en una ciutat en la que camino i maquino la manera de desmontar les fites<br />Sóc jo caminant i rumiant la manera de dir el que és un anarca<br />Sóc jo caminant i podrint-me menys<br />Cada passa m’apropa a la velocitat de la llum<br />Cada passa perllonga una mica la meva vida<br /><br />Des de que els meus peus decideixen per la meva ment<br />Des de que el temps no té patró<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd>i decideix pels meus peus<br />Des de que estic a la mercè del temps, al seu servei, entre les seves bones mans<br />A vegades recolzo una mica el cap sobre el pit del meu ideal<br />Per contemplar l’horror dels pavellons i el pretexte dels gitanos<br />Per veure els cercles traçats en els camps que van fer a l’home<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd>A casa dels pares del fabricant de tortugues<br />Els mateixos camps que ara fan pollastres!<br />Tinc el cap reclinat per mirar aquests cercles<br />I els cercles que <br /> </dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd>dibuixen en els teus ulls quan et parlo<br />haven-te demanat que et quedessis aquí.<br />Miro al meu voltant. No estic en els cercles<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd>i estic sol.<br /><br />Quan acaben de parlar-me<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd>Del cérvol que es reencarnarà<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd>D’una fletxa en el seu cor<br />I d’un fil vermell que brota del cap <br />M’aixeco de seguida i m’en vaig. <br />Per a que ningú parli en el meu lloc<br />A ell, que m’és simpàtic i s’ha tatuat les galtes.<br /><br /><br /><strong>Ja no som poetes</strong><br />Som corbs<br /><br />Ja no som poetes<br />Som corbs<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />Y t’escrutem des de dalt<br /> </dd><dd>Dels fils telefònics<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />Y t’escrutem des de dalt <br /> </dd><dd> <br /></dd><dd>Dels fils telefònics <br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />Y t’escrutem <br /> </dd><dd> <br /></dd><dd>encimbellats a les antenes<br /> </dd><dd>de la televisió <br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />Y t’escrutem des dels camps en els que recol•lectem<br />Mentres passes amb el teu<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd>automòbil i vas a pagar<br />el dret <br />de circular<br />en automòbil<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />I et mirem mentres entres a dins de les escoles els diumenges de maig<br /><br />Mentres arrugues onze papers<br />I esculls el cap d’una multitud<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />Nosaltres no tenim un líder<br /><br /> </dd><dd>Les estacions <br />ens coneixen<br />no t’han vist mai<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />I diuen que vivim molt, veritat?<br /><br />Tu mai ho sabràs<br /><br />Prefereixes posar entre tu i<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd>nosaltres<br /> </dd><dd>Un para-xocs<br />Aplaudiments, raons per existir<br />Consellers del INEM, fils, fils, fils<br /><br />Prefereixes posar entre tu i <br />nosaltres<br /> </dd><dd>llibres<br />jornades<br />y René Char retractilat<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd> <br /></dd><dd>a sota d’un parell de dvd porno<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />I les llengües no ens empresonen<br />Les llengües ens desllacen i nosaltres les desllacem <br />Impossible prendre’ns com a ostatges junt a una llengua<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />I ens reunim a vegades<br /> </dd><dd>a tres a set o a cent mil<br /> </dd><dd>On mai t’ho haguessis imaginat<br /> </dd><dd>¡¿No sens l’ovació?!<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />I ens arranquem els ulls a nosaltres mateixos<br />Per lliberar-nos de la tirania de l’arc de Sant Martí<br /><br />I lliberar l’espectre<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />I caminem darrere teu<br />Quan recorres el camí amb el teu fill<br />Quan li expliques la vida<br /><br />Ja no som poetes <br />Som corbs <br /><br />I per la teva finestra entrem una tarda<br /> </dd><dd> <br /></dd><dd>Per tornar-te boig<br />I a cada pregunta teva <br />Respondrem sempre <br /><br />Nevermore <br /><br /><br /><em>(Traducció del francès de Fernando Navarro)</em><br /><br /><em>El primer dimarts de cada mes, Thomas Nispola i l’associació Hélicon organitzen sessions de slam poètic en el café Le Celtic, en Tarbes (Hautes-Pyrénées - Francia). “Amb Hélicon, intentem difondre la cultura i animar a fer cultura a qui li vingui de gust”, afirma Nispola. Totes les vetllades són gratuites i de lliure participació: slam, projeccions de pel•lícules amb realitzadors convidats, nits de <em>funk</em>, teatre... També volem anar més enllà de les divisions entre estils i generacions.<br /><br /> <div align="center"> <object width="420" height="337"><param name="movie" value="http://dailymotion.alice.it/swf/x47k57&amp;v3=1&amp;related=1" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /></object><br /><strong><a href="http://dailymotion.alice.it/video/x47k57_slam-celtic-tarbes-helicon_events" target="”_blank" ”="">slam en Le Celtic de Tarbes - Hélicon</a></strong></div></em></dd>